El nou edifici d'oficines per als quals la salut de les persones i el planeta són qüestions que no es negocien.

Slow
building
Barcelona

L’Slow Barcelona és un edifici multifuncional d'última generació en els capítols de sostenibilitat i salut.

Acollirà més de 17.500 m3 d'espai per a oficines, dels quals 1.500 m2 seran destinats a superfície comercial, 1.500 m2 a operacions semi industrials i que disposarà d'una capacitat per a 400 vehicles en les seves 2 plantes soterrades de 3.250 m2.

Situat a només 3 minuts de l'estació de tren de Volpelleres, a Sant Cugat de Vallès i a escassos segons dels accessos de la B-30, AP-7 i E9, l’Slow està cridat a convertir-se en un dels edificis de referència de l' àrea metropolitana de Barcelona.

Orientat en sentit nord-sud, amb 5 de les seves 7 plantes mirant a quatre vents, l'Slow recull i incorpora les últimes solucions i propostes, tan arquitectòniques com d'enginyeria, en disminuir la seva demanda energètica a mínims, per ésser un dels primers edificis NZEB (EECN) (*) del país. Demanda que serà abastida per una solució energètica que situarà el consum en nivells un 30% per sota d’edificis de similar grandària i orientació.

Per inversors

L'Slow Building Barcelona és una ocasió molt interessant per a un perfil d'inversor immobiliari que se senti atret per inversions d'impacte ambiental, compromès i alineat amb els reptes derivats de l'canvi de el canvi climàtic i amb la millora de la salut de les persones, procurant-espais amb un confort ambiental incomparable.

Per a empreses

Amb un emplaçament immillorable, les característiques de l'Slow Building Barcelona, assenyalen als seus futurs ocupants com entitats sensibilitzades i preocupades per la salut de les persones, per la sostenibilitat de la planeta. Compromeses amb els reptes que ens depararà el canvi climàtic i amb la creixent toxicitat ambiental.

Plans

Feu clic a la imatge per veure que plantes estan disponibles.

Feu clic a la imatge per veure que plantes estan disponibles.
Planta 1Planta 2Planta 3Planta 4Planta 5Planta 6Planta 7Planta 8

Planta 1

Venut

Planta 2

Venut

Planta 3

Venut

Planta 4

Venut

Planta 5

Planta 6

Planta 7

Planta 8

Venut

Salut al centre del tot

Sostenibilitat i eficiència energètica

Control, gestió,
e-mobility i telecomunicacions

Impact
investment

Perqué el Slow Building Barcelona
és una inversió d'impacte?

Fonamentalment per dos motius encara que cada un d’ells tenen moltes ramificacions. En resum, es consideren inversions d’impacte aquelles que a més a més de proporcionar una rentabilitat a l’inversor, no només no busquen maximitzar la rentabilitat, si no que busquen impactar positivament sobre algun capítol transcendental tal com son afavorir, millorar o possibilitar l’educació, la salut, la lluita per frenar el canvi climàtic o la repercussió en algun aspecte social. En aquest sentit, la feina i els esforços portats a terme en el disseny i la construcció de l’Slow apunten directament a afavorir i millorar la salut dels que allí hi treballen construint i hi treballaran, així com a disminuir l’impacte negatiu que tenen tot procés constructiu emetent CO2, tan en fase de construcció com després en fase de ús.

NZEB
building

Edifici NZEB (*) segons els criteris
de la Directiva Europea 2010/31UE

L’Slow ha sigut dissenyat perquè una vegada acabat i ocupat, a ple rendiment, el consum energètic sigui proper a 0 kw/h/m2 any. Segons els criteris establerts per la Directiva 2010/ 31 /UE

(*) NZEB Near Zero Energy Building / ECQN Edifici Consum Quasi Nul

SALUT

Sobre quins elements i aspectes treballem la salut?

La salut de les persones en el centre de tot

Si hi ha un motiu pel qual Marcove Industrial, promotor, ha encarregat a la gestora de projectes constructius H.A.U.S. la direcció de l'Slow BCN és pel seu coneixement i experiència en aconseguir i possibilitar que els espais que dissenya i construeix assoleixin nivells de salubritat, benestar i confort incomparables.

I això s'aconsegueix amb una acurada actuació que tracta de prioritzar aquelles solucions, sistemes i materials que atorguin a l'edifici la qualificació d'espai saludable.

Conèixer i treballar sobre els usos de l'edifici, analitzar tots els factors que conformen l'entorn de proximitat, la mobilitat, la identificació de les indústries i de les emissions de proximitat, la densitat urbanística, la qualitat d'aire, les característiques de l'aigua de subministrament, l'escenari acústic, l'anàlisi de terra del terreny amb especial esment a la seva capacitat conductiva; tot això per ordenar les actuacions, per determinar quines han de ser les solucions triades de les disponibles d'un ventall que no deixa de créixer en la proporció en què ho fa el coneixement de l'equip multidisciplinari de H.A.U.S.

Anhelem el moment en què puguem mesurar tots els nivells i indicadors registrats per constatar que el treball realitzat ha assolit els objectius definits amb escreix, i que l’Slow BCN, com ho ha estat Espai Natura en l'àmbit residencial, esdevé motiu de satisfacció per a tots els que hi han participat i en un projecte insígnia i de referència no només per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona sinó per a tot el sector inversor i constructor que treballa i persegueix l'impacte "zero" CO2 i el màxim nivell de salut i confort del sud d'Europa.

La qualitat i el confort acústic

Un capítol que a l'entendre de HAUS, ha estat tractada amb poca exigència o ambició per part dels diferents reguladors, i que, atenent a diferents fòrums i a la bibliografia mèdica disponible, el soroll o el desconfort acústic és un dels factors causant de patologies i malalties relacionades amb els aspectes ambientals.

  • El soroll, l'excés de notorietat acústica, pot provocar psicopatologies, estats d'ansietat o quadres depressius. En ocasions és considerat l'agent causant i en altres és un dels factors que es recomana eliminar per afavorir la millora o la reducció del període de convalescència. Integració de mesures per a limitar la transmissió de soroll aeri i millorar el confort en els espais interiors.
  • És per tot això que hem dut a terme un treball notori en el tractament acústic dels diferents espais, conductes i sistemes que conformen l'Slow.
  • Tan el soroll aeri com el d'impacte han estat objecte d'estudi després de fer una anàlisi preliminar d'entorn i poder així determinar què calia fer en les parets els tancaments que separen l'interior de l'exterior. El resultat ha estat millorar en un 24% els requeriments d'estanqueïtat d’aïllament acústic que marca el codi tècnic.

El tractament de camps i ones elèctriques i electromagnètiques

Tota actuació en aquest capítol s'inicia duent a terme una actuació a consciència i acurada en la ubicació i col·locació de la presa de terra, aspecte crucial perquè l'excés de càrrega generada per la pròpia activitat de l'edifici trobi sortida a través d’aquesta presa de terra que, hi ha connexió en tots els cossos elements i estructures metàl·liques de l'edifici, així com en tots els endolls.

  • La presa de terra actua com un "desaigua de la càrrega elèctrica no consumida" i és important que es faci a consciència, no és un tema banal. En el cas de l'Slow hem aconseguit un valor de 2 ohms de resistència. Imaginem que a la majoria aquesta dada no els diu res, per posar-ho en context us direm que és un valor similar al d'una seu central de servidors informàtics d'alguna gran corporació.
  • A partir d'aquí ens desplaçem a cada planta aplicant criteris de biocompatibilitat (*), aquest criteri ens porta a tractar aspectes com la distribució de la xarxa atenent la disposició dels llocs de treball, l'altura a la es troben els òrgans més sensibles de nostre organisme a la possible presència de camps que puguin, segons els casos alterar, destorbar, o fins i tot provocar patologies com la lipoatròfia o episodis de cefalea crònica.
  • Arribem a cada planta repartint la xarxa a través de quatre quadres elèctrics, cadascun d'ells duplicant el nombre de fases que exigeix ​​el reglament RITE amb el propòsit de capitalitzar la instal·lació i disminuir així la presència de camps; amb aquest mateix propòsit hem encapsulat tots els cables instal·lats en les zones de treball.
  • Un cop coneguts els usos d'algunes de les estades posarem a disposició dels usuaris la possibilitat d'estudiar la conveniència d’apantallar les habitacions de servidors o d'equips d'alta potència generadors de camps potencialment molestos. La nostra cantina, on es hi ha presència d'equips de cocció, refrigeració i rentat ha estat apantallada amb grafit en la seva paret divisòria a la sala menjador.
  • Tan aviat l'Slow estigui a ple rendiment durem a terme una nova avaluació i mesurament de camps i ones per certificar que els treballs realitzats no presenten fugues o que creen camps no desitjats.

Mesures orientades a millorar els hàbits nutricionals de la comunitat de l'Slow

A la web de l'edifici, es disposa d'una biblioteca sobre temes de salut i el benestar entre els quals també destaca un calendari de menús que atén i dona protagonisme als productes de temporada. És un suggeridor de plats que aten a criteris de salut i disponibilitat.

  • El menjador de l'Slow busca millorar els hàbits nutricionals oferint aliments de proximitat i estacionalitat. En totes les plantes s'ofereix informació diària sobre el menú del dia amb indicadors nutricionals i de procedència.

L’Slow i la accessibilitat

En les pautes de disseny i en particular en tot el que fa referència a mobilitat interior i accés a l'edifici hem tingut en compte aquells col·lectius d'usuaris que precisen d'un tracte diferenciat:

  • • Aquelles persones que tenen alguna discapacitat física que afecta la seva mobilitat
  • • Les persones grans que puguin tenir alguna dificultat en els seus moviments o que precisin d'àrees de descans.
  • • Dones en període d'embaràs.
  • Amb aquest propòsit hi ha senyalitzacions Braille, senyalitzacions de sortides d'emergència amb contrast cromàtic i accessos a l'exterior de tamany ampliat, senyalitzacions acústiques per a missatges de rellevància i utilització de pictogrames d'interpretació universal.
  • S’ha garantit la mobilitat interior en cadires de rodes.
  • Els accessos son també adaptats.
  • Lavabos adaptats.
  • Places de pàrquing senyalitzades i ubicades per fàcil accés per a cotxes d'usuaris amb alguna dificultat de mobilitat.

El confort lumínic

Gairebé el 70% dels 2.300 m2 que conformen les façanes de l'edifici són translúcides a la llum, i prop de 600 m2, els de façana sud, ho fan directament als raigs solars.

  • Aquesta exposició solar, (més endavant veurem l'impacte que aquest fet té sobre el comportament tèrmic d'edifici), possibilitarà una qualitat lumínica excel·lent en 4.800 m2 dels 7.000 m2 d'oficines, que podrem regular amb les gelosies disposades en les finestres de la façana sud.
  • El confort també té resposta en la cura perquè els elements lumínics no impactin directament sobre els ulls en les zones dedicades a la feina. De la mateixa manera les pantalles i monitors són de nivells molt baixos de parpelleig, <2mseg. I compten amb Blue Screen Protection
  • Per altra banda, hem integrat les solucions lumíniques que incorporen el resultat de la feina dels doctors Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young, treball distingit amb el Premi Nobel en la seva edició de 2017, en el que es coneix com el cicle circadià. El resum d'aquests treballs demostra com un total de 81 processos del nostre organisme s'activen i desactiven gràcies, o com a conseqüència, de la informació rebuda i continguda en els raigs solars. L'espectre de llum, a través dels seus diferents longituds d'ona expressades en els seus diferents nivells de temperatura mesurats en graus Kelvin, actua com a "missatger" o "inductor" d'ordres que el nostre organisme llegeix i interpreta per activar determinats processos. A aquesta relació entre llum i organisme se la coneix com a ritme circadià. Aquest ritme circadià té relació i afectació directa amb els canvis físics, mentals i conductuals que es produeixen en un cicle de 24 hores i que obeeixen als diferents nivells de llum percebuda i a les longituds d'ona de l'espectre de llum. Les nostres cèl·lules disposen d'un "rellotge" intern que es regeix fonamentalment, no només, per la llum????. Cicles com el de la son, l'alliberament d'algunes hormones, el cicle menstrual, el comportament alimentari, la temperatura del cos i, fins i tot, en la pressió sanguínia, són alguns exemples. La tendència popular que ens distingeix com a persones diürnes o nocturnes té el seu origen en l'existència d'aquest rellotge intern que no és igual en tots nosaltres.
  • El sistema instal·lat, standard DALI, Digital Addresable Lighting Interface, que entre altres funcions permet el control de les lluminàries punt-a-punt, el control de la il·luminació en funció de la disponibilitat de llum natural i la programació de formats de llum personalitzats, ha estat programat imitant el cicle solar de Sant Cugat de Vallès, perquè els organismes de les persones que habitin l'edifici, treballin i actuïn com si estiguessin treballant a l'aire lliure en un dia assolellat. En certa manera recuperem per a l'organisme l'exposició a la llum natural en aquells paràmetres que li són necessaris per a la segregació i síntesi de determinades proteïnes i hormones.
  • La conseqüència directa de la utilització d'aquests sistemes ajudarà a un comportament més ordenat, a descansar millor, ajudar a l'organisme a pautar les seves rutines, els seus ritmes, els seus tempos, en definitiva, a trobar-nos millor.

Tractament de l’aigua com a nutrient

L'aigua rep atenció per partida doble, quan ho fem des de la salut tractem de garantir que l'aigua subministrada pugui convertir-se en aigua d'ús corrent per a tots els habitants de l'edifici sense necessitat de recórrer a la compra d'aigua o a la instal·lació de bidons d'aigua.

  • Més endavant detallarem quines actuacions duem a terme quan tractem l'aigua com a recurs escàs que hem de preservar i mimar.
  • Quines solucions hem incorporat per aconseguir millorar l'aigua que rebem de subministrament? hem incorporat un doble filtre per a l'eliminació de metalls pesants, aquells que són menys solubles, fonamentalment té per missió retenir les molècules de fluor, clor i trilenometanos (THT), així com la de micropartícules sintètiques, micro plàstics majors d'1 micra.
  • També s’ha instal·lat un ionitzador que desestructura molecularment l'aigua, ionitzant-la, de manera que, entre altres efectes, impedeix la creació de plaques de calç, qüestió que repercutirà a llarg termini en els costos de manteniment de la xarxa. La ionització també incrementa l'alcalinitat de manera que impedeix la proliferació de comunitats bacterianes. La desestructuració dels nòduls d'aigua disminueix la seva O.R.P., que mesura la seva capacitat oxidativa, disminueix també la seva tensió superficial la conseqüència directa és millorar la capacitat d'hidratar, de penetrar.
  • Anualment es realitzen anàlisis biològics per comprovar la no presència d'Escheria Choli.

Qualitat de l’aire interior

Tractar de limitar la funció de l'aire com a vehicle transportador de substàncies nocives o potencialment nocives per al nostre organisme, les substàncies sobre les que actuem són: el CO2, el NO2 i NO, el O3, alguns dels COV cossos orgànics volàtils, assenyalats com cancerígens com el Formaldehid i el Toluè, i les micropartícules d'entre 2.5 i 10.0 micres, partícules procedents d'elements objecte d'erosió i desgast.

  • Al llarg del dia ingerim per via respiratòria uns 8.000 litres d'aire, les persones que ocupin l’Slow ingeriran aproximadament una tercera part d'aquesta quantitat. Que aquest aire quedi net, o el més net possible, és part del nostre compromís i de la nostra missió.
  • La pintura utilitzada està exempta de presència de COV’s a més de contenir fibres de grafè, aspecte a què farem esment a l'apartat de mesures per esmorteir l'efecte hivernacle.
  • Tots els materials emprats en el recobriment interior de l'edifici, aquells que estaran en contacte amb les persones a través de l'aire o del tacte han estat seleccionats, entre altres criteris, pel baix nivell de COV potencialment perillosos respecte la nostra salut, en especial el Formaldehid i el Toluè.
  • Ús de productes que compleixen amb la normativa més restrictiva per evitar l'emissió de compostos orgànics volàtils.
  • Promoció d'hàbits saludables per als ocupants i edifici lliure de fum.
  • Bones pràctiques en el procés de la construcció per millorar la qualitat de l'aire interior, control de la pols i entrada de contaminants.
  • Bones pràctiques en el manteniment per evitar l'ús de pesticides i altres productes químics.
  • Minimització de les infiltracions d'aire a l’envolvent, per mitjà d'una posada en marxa controlada per especialistes i test de fuites per la façana.
  • Un detall per preservar l'edifici d'olors i elements volàtils desagradables ha estat ubicar una zona per a fumadors allunyada de l'entrada de l'edifici. Un camí senyalitzat els dirigeix ​​a un "smoking corner" que obliga als usuaris a transitar pel camí de mimoses.
  • En aquest corner hi ha una font on poden esbandir-se la boca després de fumar.

Foment de l'exercici físic dels habitants de l'Slow

Aquestes estratègies que us detallem persegueixen tres objectius:

  • Disminuir el consum elèctric per l'ús d'ascensors a través de la sensibilització i l'aportació de dades de consum de kw i de calories.
  • Convidar l'ús de les escales per desplaçar-se dins de les diferents plantes de l'edifici, l'objectiu de pujar i baixar escales sigui una pràctica i costum incorporada en els hàbits de tots els ocupants. Aquest pla es porta a terme treballant la senyalització, no només a manera d'indicadors de localització d'escales, sinó també emprant frases i dades motivadors i concienciadors. També s'organitza el que hem batejat com la Hauscaletting Race, una cursa anual des de la -2 a la 7a planta, ¡180 graons !, la cursa acaba amb una "Barbecue party" entre tota la comunitat de l'Slow.
  • Fomentar l'àmbit relacional entre totes les persones que viuen l’Slow.
  • L'edifici disposa d'una zona de vestidors amb dutxes per facilitar la pràctica del jòguing i un dia a la setmana s'imparteix una sessió de ioga per a l’Slow Community.

Hem treballat perquè l’Slow es converteixi en un edifici de referència de la nova arquitectura que situa la salut i la sostenibilitat al centre de tot projecte.

Abordant els capítols de llum, de confort tèrmic, de confort acústic, de tractament d’ones i camps, de tractament de l’aire i l’aigua com a nutrients, i tot això amb el compromís deslligable amb els objectius i compromisos inequívocs amb els reptes plantejats del sector de la construcció per assolir els objectius definits per l’IPCC i l’objectiu 13 dels ODS de la ONU.

SOSTENIBILITAT

Sostenibilitat i eficiència energètica

Són milers les institucions, governs, empreses i persones que diuen estar compromesos amb la sostenibilitat. Ningú diu no estar-ho, ningú diu no ser-ho. És una condició a la qual tota organització, projecte o idea vol ser-hi associada.
Però l'Slow Barcelona també, diu estar compromès i tot seguit us expliquem on es concreta aquest compromís:
Deixeu-nos començar per compartir què entenem per sostenible. Sostenible és tota actuació o decisió que ens permet garantir el benestar dels que avui el necessitem sense haver de posar en perill el confort i el benestar dels que ens han de succeir.

Dit això i referit al nostre edifici, hem tractat acompanyats per l'equip de H.A.U.S. Healthy Buildings i de Bailo Rull centrar-nos en tres aspectes:

• Disminuir des de l’inici de la fase de conceptualització del projecte i el seu disseny de la demanda energètica de l’edifici. Què és la demanda?, la demanda determina l’energia necessària que l’edifici ens demanarà necessitarà per a garantir el confort en el seu interior.

En aquest aspecte i al llarg de mesos hem treballat conjuntament amb els equips d’arquitectura, BailoRull, amb en Manuel Bailo i la Rosa Rull al capdavant, els d’ingenieria amb en Borja Bernal de JSS Associats, i la Olga Barrachina, en Toni Herena i l’Alek Ivancic d’Aiguasol, per a tractar de reduir aquesta demanda energètica a mínims, així com el seu pes, i aconseguir-ho tractant de preservar la seva conceptualització expressada en el disseny original.

El resultat d’aquest treball ha sigut portar-nos als 1.750 kW/hora per m2/any, una xifra que situa a l’Slow en un 25% por sota de la mitjana d’edificis de tamany i de serveis prestacionals similars construïts durant els últims 5 anys.

• El segon punt va ser treballar sobre com satisfer la demanda assolida. Amb quins equips i sistemes? I un cop determinats aquests equips i sistemes amb quina font d'energia els alimentem.

En aquest aspecte l'Slow va equipat amb equips de aerotèrmia que activen fan-coils de quatre tubs amb motors EC i climatitzadors d'aire primari amb cabal variable, la regulació es realitza mitjançant quatre termòstats per planta i dos sensors de CO2. Aquests equips són programables des del sistema de gestió central de l'edifici i també en mode local.

Els fan-coils tenen la inestimable ajuda dels intercanviadors tèrmics dels quatre equips de ventilació instal·lats per planta que, que reduiran l'esforç energètic necessari per mantenir les temperatures i humitats relatives de confort.

Cal afegir que l'impacte directe de la radiació solar s'evita gràcies als vidres de la façana i a el disseny de l'estructura de façana.

En paral·lel a l'aerotèrmia hem instal·lat plaques solars per alimentar l'energia necessària per il·luminar les zones comunes i els ascensors de l'edifici.

Sistema H.V.A.C.:

Heating , Ventilation & Air Conditioning

L’Slow compta amb quatre equips de clima i ventilació per als quatre mòduls definits per planta. Cada un d'ells en control individualitzat i / o centralitzat. El control dels mateixos pot ser manual o automàtic domòtica lligat als sensors de CO2, d'humitat relativa i de temperatura.

  • · El tercer exercici és dur a terme l'anàlisi de cicle de vida, ACV, de tots els ingredients materials, elements, sistemes, peces, equips de l'edifici.
  • Aquest no és un exercici menor, per complexitat, per cost i pel compromís que comporta la seva incorporació a el projecte. D'altra banda, aquest estudi és condició sine qua non per poder obtenir la certificació DGNB, un dels aspectes que distingeix aquesta certificació d'altres certificacions d'exigibilitat menor com Leed, Bream o Verd. L'ACV bàsicament ens mesura i defineix l'impacte ambiental referenciat en emissions de CO2 del procés extractiu, procés de transformació, de transport, incorporació i en les fases d'ús i de les seves posterior desmantellament.
  • En relació a la selecció de materials atenent al seu impacte mediambiental apuntar les següents decisions que afecten directament al resultat final convertit en emissions de CO2:
  • · El 40% del formigó emprat té origen en formigó recuperat de demolicions i deconstruccions.
  • · Un 62% dels materials incorporats a l'edifici tenen el seu origen en un radi de 220 km des del punt d’incorporació a obra.
  • · El 100% de la fusta utilizada és de boscos certificats com a boscos d'explotació sostenible ja sigui per part de la certificadora FSC o PEFC.
  • · El 82% de las marques de productes incorporats disposen de certificacions Eco Label o equivalents.

Altres mesures per esmorteir l'efecte hivernacle i descarbonitzar l'edifici.

L’ Slow disposa d'una terrassa verda de 350 m2 en la qual podrem trobar espècies vegetals autòctones i que a més són aquelles que requereixen menor demanda hídrica. D'altra banda el reg d'aquesta superfície verda es rega realitza amb aigües procedents de la pluja que a Sant Cugat ofereix una mitjana de 600 litres a l'any per m2.

  • En paral·lel i deslocalitzat de les mesures que duem a terme en el mateix edifici portem a terme, amb recursos generats per l'explotació de l'edifici, la gestió forestal d'una superfície de 20.000 m2 en col·laboració amb l'empresa Social Forest, que a més de dur a terme aquesta tasca, té la singularitat de dur-la a terme amb persones en perill d'exclusió social.

L’aigua com a recurs a preservar

Les actuacions per fer un ús responsable de l'aigua se centren en els següent punts: Construcció d'un doble dipòsit d'aigües pluvials de 4.000 m3 cadascun, calculat per poder aprofitar el entre el 65% i el 80% de les aigües de pluja. La destinació d'aquests dipòsits serà la zona enjardinada i el subministrament per a funcions de rentat i neteja.

  • En paral·lel hem dissenyat i instal·lat un sistema de recirculació d'aigües grises, procedents de lavabos i dutxes, que un cop filtrades passen a reutilitzar en els inodors.
  • Totes les aixetes de l'edifici disposen de difusors amb el que aconseguim un estalvi del 30%. Els inodors inclouen sistema de doble descàrrega d'evacuació i les dutxes incorporen el sistema d'aigua de relaxació de circuit tancat. (opc)
  • Tot el sistema de distribució d'aigua disposa de sensors de detecció de fuites així com control telemàtic de consums.

Mobilitat interna de l’edifici

La comunicació entre les plantes es realitza mitjançant quatre tres ascensors de gran capacitat, dotats de preselecció de destinació. Quatre d'ells operen des de les plantes de l'aparcament a les plantes d'oficines i el cinquè, exclusiu per a les visites, des del pàrquing fins a la planta carrer.

  • Tots són ascensors certificats Eco-Label de baix consum, condició que es veu optimitzada amb el programari de preselecció de destinació que distribueix a partir del consum i eficàcia de distribució dels desplaçaments de cada un dels ascensors. Amb regeneradors d’energia
  • Alternativament a la instal·lació d'ascensors s'han previst senyalitzacions per incentivar i facilitar l'ús de les escales de l'Slow. Bàsicament informant de les emissions evitades en cas de no fer ús dels ascensors, els kW estalviats així com les calories cremades en benefici dels usuaris que s'animin a utilitzar les escales.

Cura per preservar la biodiversitat:

Hi ha senyals i indicadors que mostren com la biodiversitat (*) existent a la falda de Parc de Colleserola fa 30 anys, moment en què s'inicia el creixement de doble dígit en els municipis del Vallès confrontants amb el Parc, s'ha empobrit alarmantment.

  • Tres de les espècies que ocupaven els terrenys ara urbanitzats eren la papallona Monarch, la apoidea més coneguda, l'abella comú i un dels ocells també més comuns, el pardal. Aquestes són les tres espècies que tractarem de recuperar atorgant-los un espai dins de el projecte Slow. Aprofitant les zones enjardinades i les terrasses, disposarem dels elements necessaris perquè aquestes tres espècies trobin i creïn el seu propi microhàbitat compatibilitzant-lo amb la presència de persones i de modernitat en el sentit més invasiu de la paraula.

Control, gestió, e-mobility i telecomunicacions

Gestió de l’edifici:

Building Management Systems (BMS)

Mitjançant el sistema BMS alimentat per multitud de sensors que informen i nodreixen a el sistema d'informació per prendre les decisions oportunes en cadascuna dels capítols sobre els quals tenim control:

1. Control de tot el sistema d'il·luminació de l'edifici i de l'enllumenat exterior. Control per sistema DALI.
2. Detectors de presència.
3. Control de sistema de ventilació, intercanviadors i recuperadors d’aire.
4. Monitorització d'aire interior i exterior de l'edifici i monitorització i control de la qualitat d'aire interior.
5. Visualització de plantes.
6. Control de proteccions elèctriques.
7. Analitzadors de carga elèctrica.
8. Analitzador d’ascensors.
9. Control i testeig del sistema antiincendis.
10. Analitzadors de xarxa.
11. Analitzadors de comptadors d’aigua, fuges i perdudes no previstes.
12. Analitzador de la activitat fotovoltaica.

¿Quin propòsit té el BMS?

Estalvi en el consum, evitar despeses innecessàries.
Optimitzar el rendiment de tots els sistemes i equips instal·lats.
Conèixer de manera immediata possibles errors del sistema, fuites, pèrdues, etc.
Monitoritzar la despesa per poder gestionar-se millor amb els diferents proveïdors de subministraments.

Telecomunicacions

La distribució vertical de les xarxes de telecomunicacions s'ha previst a través d'un conducte dedicat, separat d'altres elements de distribució.

  • En el pla horitzontal es fa arribar a través de sòl tècnic oferint punts de connexió ethernet en un rati de densitat de 1/10m2.

Facilitar la mobilitat elèctrica:

S’han instal·lat tres sistemes de càrrega elèctrica en funció a el tipus de vehicle que utilitzin els usuaris de l'edifici:

  • Una dock station per patinets ubicada als baixos de l'edifici. Sistemes de càrrega entre 4 i 8 hores per 24 patinets elèctrics.
  • Una segona zona de càrrega per a 12 bicicletes elèctriques.
  • I una xarxa de carregadors elèctrics per a 36 places de pàrquing ampliable a la totalitat de les places disponibles en la mesura que hi hagi la demanda
  • (*) NZEB Near zero energy building
  • (*) ECCN Edificio de consume casi nulo.

Galeria, imatges del projecte

PREV
NEXT

Contacte

Marcove Properties

Vallespir,19. Planta 1era
08173 Sant Cugat del Vallés

Tel: +34 93 674 05 07

Fax: 93 675 29 21

Email: marcove@marcove.com

CONTACTA CON NOSOTROS

¡Rellene este formulario y nos pondremos en contacto con usted lo antes posible!

Promou:
Marcove

Arquitectura

Consultoria en salut
i sostenibilitat

Project
management

Ingenieria

JSS Enginyers associats

Certificat per:
ROA Arquitectura
Eulalia Figuerola

Certificats
obtinguts:

Gold

Altres certificacions vinculades a l'edifici (*)

Certificació energètica A

Materials amb certificació Ecolabel

Alienat amb 3 dels 17 objectius de sostenibilitat de les Nacions Unides.

Certificació de gestió forestal sostenible.

Certificació de gestió forestal sostenible.

Certificació HHB sobre nivells de salubritat obtinguts.

(*) Partes, materials, elements o professionals contractats son o tenen els certificats anomenats.

TOP